El teatre com a motor de canvi
Molts i moltes de vosaltres us deveu estar preguntant com ens en sortirem, d’aquesta època de pandèmia. Quines conseqüències comportaran tots els canvis i restriccions que s’estan duent a terme. Fins quan podrem sostenir-ho.
És evident que hi haurà conseqüències econòmiques i socials de gran magnitud, però també conseqüències psicològiques que poden derivar en alteracions dins l’àmbit de la salut mental, física i/o emocional: depressions, alteracions del son, fòbies, estrès, angoixa, problemes estomacals, hèrnies, disfuncions sexuals, disfuncions hormonals, i un llarg etcètera.
La incertesa hi juga un paper clau. I quan arriba aquesta variable a les nostres vides cal posar ordre, necessitem agafar-nos a alguna cosa que ens doni una sensació de seguretat. I sí, hi ha un camí per fer-ho: quan l’exterior s’enfonsa, cal que ens organitzem internament. Per això volem parlar-vos de la tasca que duem a terme tot l’equip de professionals a Espai Philae.
Els darrers vint anys, s’ha demostrat efectivament i cada cop amb més força l’eficàcia increïble que tenen les arts escèniques en contextos socials. Per això cada cop són més apreciades i sol·licitades les eines del teatre en el treball personal i comunitari.
Gràcies a les eines del teatre, homes i dones de totes les edats es descobreixen, es mostren, manifesten les seves emocions i expressen què necessiten i desitgen ser; el teatre ens empodera perquè ens afirma com a persones singulars i valuoses, cadascuna des de la seva diferència, autenticitat i vulnerabilitat. El teatre ens aporta coneixement de nosaltres mateixos, cohesiona els grups i ens proporciona identitat personal i social.
No estem parlant, però, del teatre convencional i dels seus circuits comercials, sinó del teatre aplicat al creixement personal. Estem parlant d’un àmbit que ens ajuda a viure, a ser més feliços i a ser millors persones i, com a conseqüència, ens fa més empàtics, solidaris, humans i conscients. L’autoconsciència és necessària per interpretar el món i respondre creativament a les seves novetats i incerteses. A més, ens permet alterar els patrons de conducta inconscients i que n’aflorin de nous d’una manera reflexiva. Ens cal deixar de banda els “per quès”, cal que deixem de responsabilitzar l’exterior. És moment de començar a agafar les regnes i assumir la nostra co-responsabilitat davant dels fets que vivim. És moment de comprendre de què estem fets i com reaccionem i actuem davant dels esdeveniments, incerts i imprevisibles, que ara ens ocupen. És el moment de fomentar una ètica personal que ens ajudi a transitar cap a un canvi de paradigma que ja és inevitable, per no caure preses del pànic on ens empeny la ignorància.
El Teatre, doncs, és cada cop més necessari. És la connexió amb la vida i la força interior, és una font de coneixement que ens nodreix i ens dona eines per avançar, com a individus i com a societat, cap a un futur més humanista, sostenible i espiritual. Teatre contra el pànic.