La possibilitat d’entrar en contacte amb el cos
Tot sovint escoltem per primera vegada la recomanació “d’entrar en contacte amb el cos” a una classe de teatre, i ens sembla sorprenent.
Com? Cal entrar en contacte amb el cos? Per què? És que no hi estem sempre, en contacte amb el cos?
La resposta és, efectivament, NO.
La pregunta té càrrega poètica, suposa una paradoxa. La resposta aclareix la pregunta. Sí, cal posar-se en contacte amb el cos perquè tendim a estar segrestats pels nostres propis pensaments, per una activitat diària accelerada, estressant, dominada per la pressa, l’ansietat i el mandat constant dels “hauria de fer això” i els “no hauria de fer allò altre”.
No obstant això, ens trobem sovint amb persones que ens pregunten:
D’acord, és important entrar en contacte amb el cos, deixar que el cos parli, permetre que el cos flueixi, escoltar el que el cos ens diu. Però… com exactament? Ho intento però no ho aconsegueixo. La meva ment corre a tota velocitat i no puc parar-la. Alguna cosa interfereix constantment en el meu desig de connectar amb el meu cos i no sé què fer.
Són moltes les veus en el camp de la medicina, la teràpia o el coaching que recomanen formes de meditació per a detenir el funcionament accelerat, confús i estressant de la ment. També la neurociència ha demostrat que la pràctica de la meditació modifica el cervell i proporciona recursos per a l’autoconeixement, la serenitat i les actituds propositives.
Si ens fixem descobrim que un percentatge molt alt de les pràctiques de meditació consisteixen a observar la respiració. O més concretament, atendre el moviment de la nostra respiració en el cos. I aquest és, efectivament, el millor camí a seguir. Sense adonar-nos-en i en la mesura que el moviment de la respiració s’estén per tronc, cap i extremitats, estarem entrant en contacte orgànic i veritable amb el nostre cos.
Si ho aconseguim ja haurem obert una primera porta i la més important.
A continuació es tractarà d’observar què hi ha darrere d’aquesta porta. Quines sensacions sentim i on? Podem moure’ns o deixar-nos moure des d’aquest estat?
Ens disposem a escoltar estímuls interns però també externs. Ens deixem moure. És el cos, per descomptat, qui es mou. I tot el que hem de fer és no interferir: desbloquejar-nos i permetre que els impulsos interns es desenvolupin. Fluir.
A partir d’aquest moment s’obriran més portes. Podem descobrir molts més aspectes, qualitats de moviment i energies ocultes a l’inconscient i que desconeixíem. Comencem a confiar en la saviesa del nostre cos, la nostra intuïció, les nostres sensacions i el nostre moviment autèntic. Podem, a la fi, deixar anar el control, l’hegemonia de la ment, i obrir-nos a la incertesa del desconegut, del no saber, de la sorpresa de viure cada moment en tota la seva plenitud. Ens carreguem d’energia, elevem el sistema immune i entrem en un joc experiencial inacabable, del qual sempre obtindrem el retorn de saber-nos persones més humanes, empàtiques, sensibles, sàvies i fortes.
És per això que un de les nostres màximes aspiracions és fer-vos entrar en contacte amb les il·limitades possibilitats del nostre cos, ja sigui a través de la consciència corporal (Moure i Commoure), la veu i el cant (Cos lliure, veu lliure), les arts marcials (Aikido), el moviment (5 ritmes) o el teatre (Teatre i Consciència, Improvisació).
Volem compartir amb vosaltres la nostra pròpia experiència com a professionals de les arts escèniques. I juntxs emprendre el meravellós viatge que ens connecta amb el present, amb els nostres impulsos interns, amb la nostra capacitat d’escolta i amb les nostres possibilitats expressives.
Us recomanem que us mantingueu atentxs als propers cursos i a l’oferta formativa 2021-2022, perquè serà un regal per a l’ànima.