3 Claus de desenvolupament personal que acomunan l’art i el teatre amb el viatge del pelegrí

3 juny
2019

Per què viatjar nodreix el nostre esperit? Per què va molt més enllà de desconnectar de la rutina i tornar a carregar piles? Aprofundim aquí tres claus que ens ajuden a contestar aquestes preguntes. Tenen a veure amb el Silenci, l’Aventura i el Joc.

L’or del Silenci

«Only know you’ve have been high when you’re feeling low…»

Més sovint que un turista, un viatger s’enfronta al silenci, estant sol o percebent interiorment aquesta soledat. Són moments on fàcilment aflora el soroll de la ment que devora pensaments, però si obrim el cor pot sorgir alguna cosa més: una emoció, un sentiment. Tornem a estar en contacte amb la nostra ànima. Tornem a sentir-nos vius.

Així mateix pot sorgir un descobriment. La ment, quan se centra en el món exterior, sol col·locar-se en un lloc molt més fecund. Aquesta acció, aquest moviment, aquesta energia que distingeix al viatger, són el terreny més fèrtil perquè neixin noves idees, petites il·luminacions inherents al nostre treball, les nostres aficions o les nostres relacions.

L’Aventura, o allunyar-se de la zona de confort

«… Only hate the road when you’re missing home…»

El vaixell està més segur quan es troba al port, però no es per això que es van construir els vaixells. Un viatge sovint implica allunyar-se de la nostra llar, del lloc on ens sentim segurs i a gust. Implica sortir de la zona de confort, un concepte que ja hem esmentat en el nostre article anterior: un pas essencial per mobilitzar aquella energia que permet descobriments …

L’aventura i el teatre orientat al desenvolupament personal comparteixen la passió pel que és desconegut. Si estàs en un bosc explorant entre plantes i animals, o en un espai de teatre jugant com a actor, no saps el que passarà: tot pot canviar de cop i volta, una situació excitant es pot tornar desagradable, una escena avorrida es pot transformar i fer-te riure a riallades. Simplement obre els ulls i estigues preparat.

El Joc que nodreix el nostre nen artista

«… Only know you love her when you let her go.» (Let her go – Passenger)

Tombar-se en un prat … olorar una i altra flor … mullar-se els peus en un rierol … salvar la vida a unes abelles, a uns cargols … escoltar una cançó que t’encanta … fregar les mans amb romaní per portar amb tu l’aroma … rebotar pedretes al riu … mirar els ulls d’una vaca, un cavall, un burro … experimentar amb una càmera fotogràfica … Si penses en el viatge com un recorregut d’un punt A a un punt B, d’un poble a l’altre, d’un objectiu al següent, la vida passa i no te n’adones.

La connexió amb el món exterior li parla a la teva ànima i és aigua de font per al teu nen artista. Aquí i ara et perds en el moment i se’t revela la inspiració, que – curiosament – és el millor que et pugui passar també a l’escenari d’un teatre, sobretot en un curs relacionat amb el desenvolupament personal. Perquè quan gaudeixes del camí es converteix en plaer i quan no gaudeixes d’ell es converteix en esforç.