Estimar un \u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s acceptar l’oportunitat de con\u00e8ixer-lo veritablement i gaudir de l’aventura d’explorar i descobrir el que guarda m\u00e9s enll\u00e0 de les seves m\u00e0scares i les seves defenses, contemplar amb tendresa els seus m\u00e9s profunds sentiments, els seus temors, les seves mancances, les seves esperances i alegries, el seu dolor i els seus anhels; \u00e9s comprendre que darrere de la seva m\u00e0scara i la seva cuirassa, hi ha un cor sensible i solitari, famolenc d’una m\u00e0 amiga, assedegat d’un somriure sincer en el qual pugui sentir-se a casa; \u00e9s recon\u00e8ixer -amb compassi\u00f3 respectuosa- que la desarmonia i el caos en els quals viu de vegades son el producte de la seva ignor\u00e0ncia i de la seva inconsci\u00e8ncia, i adonar-te que si genera dissorts \u00e9s perqu\u00e8 encara no ha apr\u00e8s a sembrar alegries, i de vegades se sent tan buit i mancat de sentit, que no pot confiar ni en s\u00ed mateix; \u00e9s descobrir i honrar, per sobre de qualsevol aparen\u00e7a, la seva veritable identitat, i apreciar honestament la seva infinita grandesa com a expressi\u00f3 \u00fanica i irrepetible de la Vida. \r\n<\/p>\n\n\n\n
Estimar un \u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s brindar-li l’oportunitat de ser escoltat amb atenci\u00f3 profunda, inter\u00e8s i respecte; acceptar la seva experi\u00e8ncia sense pretendre modificar-la sin\u00f3 comprendre-la; oferir-li un espai en el qual pugui descobrir-se sense por de ser qualificat, en el qual senti la confian\u00e7a d’obrir-se sense ser for\u00e7at a revelar all\u00f2 que considera privat; \u00e9s recon\u00e8ixer i mostrar que t\u00e9 el dret inalienable de triar el seu propi cam\u00ed, encara que aquest no coincideixi amb el teu; \u00e9s permetre-li descobrir la seva veritat interior per s\u00ed mateix, a la seva manera, apreciar-lo sense condicions, sense jutjar-lo ni reprovar-lo, sense demanar-li que s’emmotlli als teus ideals, sense exigir-li que actu\u00ef d’acord amb les teves expectatives; \u00e9s valorar-lo per ser qui \u00e9s, no per com desitjaries que fos; \u00e9s confiar en la seva capacitat d’aprendre dels seus errors i d’aixecar-se de les seves caigudes m\u00e9s fort i m\u00e9s madur, i comunicar-li la teva fe i confian\u00e7a en el seu poder com a \u00e9sser hum\u00e0. \r\n\r\nEstimar un \u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s atrevir-se a mostrar-te indefens, sense poses ni caretes, revelant la teva veritat nua, honesta i transparent; \u00e9s descobrir davant l’altre els teus propis sentiments, les teves \u00e0rees vulnerables, permetre-li que conegui l’\u00e9sser que ets veritablement sense adoptar actituds prefabricades per a causar una impressi\u00f3 favorable; \u00e9s exposar els teus desitjos i necessitats, sense esperar que es faci responsable de sadollar-les; \u00e9s expressar les teves idees sense pretendre conv\u00e8ncer-lo que s\u00f3n correctes; \u00e9s gaudir del privilegi de ser tu mateix enfront de l’altre, sense demanar-li cap reconeixement, i d’aquesta manera, anar-te trobant a tu mateix en facetes sempre noves i diferents; \u00e9s ser vera\u00e7, i sense por ni vergonya, dir-li amb la mirada cristal\u00b7lina, \u201caquest s\u00f3c jo, en aquest moment de la meva vida, i aix\u00f2 que soc amb gust i lliurement, amb tu ho comparteixo… si tu ho vols rebre\u201d. \r\n<\/p>\n\n\n\n
Estimar un \u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s gaudir de la fortuna de poder comprometre’t volunt\u00e0riament i respondre en forma activa a la seva necessitat de desenvolupament personal; \u00e9s creure en ell quan dubti de s\u00ed mateix, contagiar-li la teva vitalitat i el teu entusiasme quan est\u00e0 a punt de donar-se per ven\u00e7ut, fer-li costat quan flaqueja, animar-lo quan dubta, agafar-lo de la m\u00e0 amb fermesa quan se sent feble, confiar en ell quan alguna cosa l’atabala i acariciar-lo amb dol\u00e7or quan alguna cosa l’entristeix, sense deixar-te arrossegar per la seva dissort; \u00e9s compartir en el present pel sol plaer d’estar junts, sense lligams ni obligacions imposades, per la decisi\u00f3 espont\u00e0nia de respondre-li lliurement. \r\n<\/p>\n\n\n\n
Estimar un \u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s ser prou humil com per a rebre la seva tendresa i el seu afecte sense representar el paper d’aquell que no necessita res; \u00e9s acceptar amb gust el que et brinda sense exigir-li que et doni el que no pot o no vol donar-te; \u00e9s agrair-li a la Vida el prodigi de la seva exist\u00e8ncia i sentir en la seva pres\u00e8ncia una benedicci\u00f3 aut\u00e8ntica en el teu cam\u00ed; \u00e9s gaudir de l’experi\u00e8ncia sabent que cada dia \u00e9s una aventura incerta i el dem\u00e0, una inc\u00f2gnita perenne; \u00e9s viure cada instant com si fos l’\u00faltim que pots compartir amb l’altre, de manera que cada retrobament sigui tan intens i tan profund com si fos la primera vegada que l’agafes de la m\u00e0, fent que el quotidi\u00e0 sigui sempre una creaci\u00f3 diferent i miraculosa. \r\n<\/p>\n\n\n\n
Estimar un \u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s atrevir-te a expressar l’afecte espont\u00e0niament a trav\u00e9s de la teva mirada, dels teus gestos i dels teus somriures; de la car\u00edcia ferma i delicada, de la teva abra\u00e7ada vigorosa, dels teus petons, amb paraules franques i senzilles; \u00e9s fer-li saber i sentir quant el valores per ser qui \u00e9s, quant aprecies les seves riqueses interiors, fins i tot aquelles que ell mateix desconeix; \u00e9s veure el seu potencial latent i col\u00b7laborar per a qu\u00e8 floreixi la llavor que hi ha adormida al seu interior; \u00e9s fer-li sentir que el seu desenvolupament personal t’importa honestament, que compta amb tu; \u00e9s permetre-li descobrir les seves capacitats creatives i encoratjar la seva capacitat de donar tot el fruit que pot donar; \u00e9s posar davant dels seus ulls el tresor que porta dins i cooperar de mutu acord per a fer d’aquesta vida una experi\u00e8ncia m\u00e9s rica i m\u00e9s plena de sentit. \r\n<\/p>\n\n\n\n
Estimar un \u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s tamb\u00e9 atrevir-te a establir els teus propis l\u00edmits i mantenir-los fermament; \u00e9s respectar-te a tu mateix i no permetre que l’altre transgredeixi all\u00f2 que consideres els teus drets personals; \u00e9s tenir tanta confian\u00e7a en tu mateix i en l’altre, que sense por de que la relaci\u00f3 en surti perjudicada, et sentis en llibertat d’expressar el teu enuig sense ofendre l’\u00e9sser estimat, i puguis manifestar el que et molesta i incomoda sense pretendre ferir-lo. \u00c9s recon\u00e8ixer i respectar les seves limitacions i veure’l amb estima sense idealitzar-lo; \u00e9s compartir i gaudir dels acords i acceptar els desacords, i si arrib\u00e9s un dia en qu\u00e8 evidentment els camins divergissin sense remei, estimar \u00e9s ser capa\u00e7 d’acomiadar-te’n en pau i en harmonia, de manera que tots dos es recordin m\u00fatuament amb gratitud pels tresors compartits. \r\n<\/p>\n\n\n\n
Estimar un \u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s anar m\u00e9s enll\u00e0 de la seva individualitat com a persona; \u00e9s percebre’l i valorar-lo com una mostra de la humanitat sencera, com una expressi\u00f3 de la d’all\u00f2 hum\u00e0, com una manifestaci\u00f3 palpable d’aquesta ess\u00e8ncia transcendent i intangible anomenada \u201c\u00e9sser hum\u00e0\u201d de la qual formes part; \u00e9s recon\u00e8ixer, a trav\u00e9s seu, el miracle indescriptible de la naturalesa humana, que \u00e9s la teva pr\u00f2pia naturalesa, amb tota la seva grandesa i les seves limitacions; apreciar tant les facetes lluminoses i radiants de la humanitat, com els seus costats foscos i ombr\u00edvols; estimar un \u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s, en realitat, estimar l’\u00e9sser hum\u00e0 \u00edntegrament; \u00e9s estimar l’aut\u00e8ntica naturalesa humana, tal com \u00e9s, i per tant, estimar un \u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s estimar-se a un mateix i sentir-se orgull\u00f3s de ser una nota en la simfonia d’aquest m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n
Humberto Maturana<\/p>\n\n\n\n
El pet\u00f3 de l’H\u00f4tel de Ville, <\/em>Robert Doisneau (1950)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Estimar un \u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s acceptar l’oportunitat de con\u00e8ixer-lo veritablement i gaudir de l’aventura d’explorar i descobrir el que guarda m\u00e9s enll\u00e0 de les seves m\u00e0scares i les seves defenses, contemplar amb tendresa els seus m\u00e9s profunds sentiments, els seus temors, les seves mancances, les seves esperances i alegries, el seu dolor i els seus […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1798,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[20],"tags":[],"class_list":["post-1801","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog"],"acf":[],"yoast_head":"\n